Aquests dies, per protegir-me del fred, em cobreixo el cap amb una espècie de barret fet de llana que vaig comprar a Formentera. És sorprenent la quantitat de reaccions que provoca aquest artefacte entre amics, coneguts i saludats. Molts deixen anar tot tipus de prejudicis sobre el capell en qüestió. Alguns em saluden amb un “Salam Malequm”, com si el barret tingués a veure amb la religió musulmana o els àrabs. D’altres, en canvi (i sorprenentment!), identifiquen el barret amb la religió majoritària dels israelians i em pregunten si m’he fet jueu. Fins i tot n’hi ha que diuen que semblo al Lluís Llach, doncs aquest cantautor utilitza un tipus de barret com aquest.
Que jo sàpiga aquest barret no té res a veure amb cap religió (o potser és pujolsiana?) i el fet de dur-lo no és cap acte d’admiració al citat cantautor. Aquest barret el vaig comprar a una àvia de Sant Francesc de Formentera, ara fa uns anys, mentre l’estava acabant de teixir pel carrer, asseguda sobre una cadira. Per a fer el modelat del barret, -m’ho va confessar després-, s’havia inspirat en les closques dels eriçons de mar que els seu nét li duia a casa. El vaig comprar perquè de petit em fascinaven les formes i els colors de les closques d’aquest animal radial. Amb un amic anàvem a cercar aquesta closques al fons del mar, però també les aconseguíem amb uns procediments casolans mitjançant els quals buidàvem la carn de l’eriçó de mar i en trèiem les punxes. D’aquesta manera només en quedava el preuat, per nosaltres, esquelet que contenia tots els colors possibles, en un gradient que anava del verd al vermell.
