Ja fa dies que som en temps de Quaresma. He practicat el dejú rigorós diverses vegades però enguany he decidit que en aquest temps, practicaré l’abstinència de dues coses que són presents habitualment en el meu dia a dia: la carn i la televisió. I no ho faig perquè cap església -religiosa o ideològica- m’ho mani. Ho faig perquè em dóna la gana. I quan acabi la Quaresma, santornem-hi, que no ha estat res…
El dejú és una pràctica molt recomanable per a la salut, independentment de si un és cristià, budista, musulmà o hinduista, de si s’és monoteista o espiritista, de si s’és del Barça o de si s’és ecosocialista. És recomanable per moltes raons, però la principal d’elles és que el cos necessita també repòs o almenys un temps de menys activitat. La Quaresma, el Ramadà o el Gunla, són alguns dels noms amb què algunes de les religions (cristiana, musulmana i budista respectivament) designen al dejuni. Hi ha molts tipus de dejú, però per a posar en pràctica un dejuni rigorós, cal estar conscienciat i ben informat. La meva vivència amb el dejú, de Sirope de Savia, no va ser del tot feliç, tot i que recomano a tothom que ho posi en pràctica alguna vegada a ala vida. Per poder experimentar, en pròpia pell, els beneficis materials i espirituals que comporta una pràctica de dejuni total de deu dies.
Enguany, però, no em veig en cor de fer cap dejú d’aquests llargs, un dejú rigorós, així que de moment he decidit cuidar l’estómac d’una altra manera: convertint-me en vegetarià durant els trenta dies que queden per la Primavera/Pasqua. A casa aquests dies no faltarà una bona amanida i una sopa de verdures. O un pamtomaquet amb formatges i un bon plat de pasta. O un arròs caldós i una truita d’espàrrecs. O unes patates fredes amanides. O un bon plat de mongetes. Durant uns dies no aniré a la Botifarreria de Santa Maria, el lloc on acostumo a comprar tot tipus de productes de xarcuteria. Si, ja sé que no és el mateix un dejú que cuidar el que es menja, però bé… aquesta serà la meva particular abstinència alimentària d’enguany. D’avui fins al dia 12 d’abril, Diumenge de Pasqua. De moment ja he passat alguna prova forta, com dos dinars en què tothom s’afartava de carn, menys jo, i la cosa ha estat prou suportable. Aquesta diumenge segona prova de foc, una calçotada… No crec que pugui convertir-me mai en vegetarià total, tot l’any, tot i que moltes vegades la raó m’ho demana.
També he decidit que durant aquests dies de Quaresma m’abstindré de veure la televisió. La meva relació amb la televisió és complicada, però avui no tinc ganes de parlar-ne… La qüestió és que després de molts anys de viure sense ella, no sé encara molt bé per quines casualitats, ara havia tornat a ser a casa. Però des d’avui que la tinc amagada al costat dels radiadors i les caixes. Ara bé, així com sé del cert que la carn tornarà passada la Quaresma, amb la televisió ja no ho tinc tant clar. Més que res perquè avui amb la pantalla de l’ordinador ja n’hi ha més que suficient per poder veure tot el que fan i el que han fet a la televisió, i molt més.
