Aquests dies hi ha molta gent que, d’amagat, deu estar fregant-se les mans, amb un somriure a la boca. No entenc ni un borrall del que està passant a l’interior de l’únic grup parlamentari independentista que en l’actualitat hi ha als Països Catalans, però la imatge pública que estan donant els dirigents és senzillament patètica. Estic bastant allunyat de l’exercici de la política parlamentaria i de partit, i tot això em va bastant gros, però la imatge que es dóna als que, com jo, ens ho mirem de lluny -i això en política és molt important- és de guerra interna, desunió, lluita pel poder, manca de lideratge i pèrdua d’horitzons. Quin serà el resultat de tot aquest procés? L’esbocinament del sobiranisme en diversos partits que mai podran sumar ni anar junts en cap procés electoral. El camí oposat a la creació d’un ampli consens social per a l’exercici del dret a l’autodeterminació. El millor escenari pels nostres adversaris polítics.
1 comentari
Jesús M. Tibau diu:
3 mai 2009
T’informo que he inclòs un post teu a la secció Blogs degustació d’avui, dedicat a la pluja.