Jo sóc dels que creu que les comparacions mai són odioses, si no que serveixen per a pensar. I com que a mi m’agrada pensar i cercar, buscant relacions entre les coses, aquí us deixo un parell d’imatges que em tenen totalment capficat. Han estat preses aquests dies en diferents indrets de la comarca dels Ports de Morella i permeten visibilitzar a la perfecció el que alguns anomenen “procés de cristianització” i que jo crec que són dos representacions de dues divinitats relacionades amb la Mare Terra …

De tots és ben conegut que la cultura popular i tradicional d’un poble està formada per superposicions. O dit d’una manera: que hom pot entendre qualsevol tradició des d’una òptica evolutiva, com un continuum històric en què els cultes religiosos i les pràctiques culturals es van superposant i van canviant de significat en funció de les creences de cada moment històric. Que la cultura és viva i que canvia, com qualsevol parcel·la de vida. Una obvietat…

A vegades el canvi d’un estat a l’altre és difícil de copsar o fins i tot impossible si la manifestació nova que arriba es carrega l’existent. Però en d’altres casos, la cosa nova conviu amb l’antiga, o l’antiga ha sobreviscut, i en podem trobar pistes, rastres que ens permeten fer hipòtesis de com devia ser abans. Aquestes dues fotografies em sembla que exemplifiquen a la perfecció un d’aquests processos de canvi.

La primera és una barraca, una monumental foguera cònica de 12 metres d’alçada que és l’eix de les Santantonades, una celebració de l’Any Nou arcaic i que en l’actualitat es celebra sota l’advocació de Sant Antoni, pels volts del 17 de gener, en moltíssims pobles d’aquesta comarca del nord de Castelló. La foto està feta a el Forcall. La barraca es construeix col·lectivament: el segon dia de Nadal es va a cercar l’arbre central, el maig, que és el pal de paller de l’estructura, i les costelles, els troncs que permetran posar-hi, el dia 17 a les 12:00 hores solars, el brancatge verd (pi, alzina o “carrasca” i ginebra) a dins. En alguns llocs la barraca és atravessable (hi ha un forat al mig), mentre que en d’altres pobles l’estructura és massissa, coberta totalment per llenya. En tots els casos, al capdamunt hi ha la part de dalt d’un arbre, a vegades amb els seus fruits (com a Canals).

Aquesta altra imatge és una representació de la Mare de Déu de la Balma, un santuari cristià que hi ha aprop de Sorita, uns pobles més amunt del Forcall. La foto està presa en unes ceràmiques que hi ha a l’entrada del santuari. Aquest tipus d’imatge de la mare de déu és molt comuna al País Valencià i menys al Principat. Aquest tipus de representacions de la mare de déu (ignoro si té algun nom concret que les identifiqui) també té forma cònica. De fet, i a diferència d’altres representacions, a la mare de déu només se li veu el cap: la resta del seu cos és cobert amb un gran mantell.

Les dues coses, la barraca i la mare de déu, s’assemblen massa perquè, tot i correspondre a àmbits mentals diferents, no tinguin alguna relació…. Encara no trobo el fil conductor entre elles, però sé que hi és… En ambdòs casos és una divinitat femenina, vinculada a la Mare Terra: la mare de deu per raons òbvies i la barraca (que “es vesteix”, té “costelles”…) també seria una representació d’una antiga divinitat precristiana perduda.