Aquests dies he tingut la oportunitat de tornar a mirar el vídeo “Battle at Kruger” al Youtube. La primera vegada que el vaig veure em va impressionar molt, però no vaig escriure res al bloc, tot i que ho volia fer. Ara el reviso i intento pensar com és que ha esdevingut el vídeo més vist de l’any 2007, amb més de 24 milions de vistes…
La primera reflexió i la més important, al meu parer, és que el vídeo i el que s’hi veu, trenquen un tòpic molt estès: que sempre guanya el més fort. Aquest és un tòpic (aplicat a la vida, a la política, al món de l’esport, etc) que s’ha repetit una i una altre vegada a través dels documentals d’animals i naturalesa que s’emeten per televisió. La consigna és: sempre guanya el més fort; la supervivència és a les mans dels més forts; la competitivitat i la lluita són la base de la vida., etc Aquest vídeo trenca tots aquests manaments que per a molta gent semblaven irrefutables. Creences que, a base de sentir-les repetir una i una altre vegada, havien estat tant interioritzades, que semblaven veritats eternes.
Una altra de les virtuts d’aquest vídeo és que no només ens explica que les coses no són sempre com les expliquen als documentals de la 2, si no que a més a més, ens mostra l’estratègia (en aquest cas la dels búfals per recuperar la seva cria i fer front als tres lleons). L’estratègia és la de la massa crítica, és a dir, “només si som una quantitat de gent suficient, acabarem guanyant”. O dit d’una altra manera i més propera: que la unió fa la força.
La Critical Mass és un moviment que va néixer als EEUU inspirat en un fet que passava a la Xina. Allà, en ciutats on no hi havia semàfors, la gent que anava a peu tenia problemes per creuar els carrers. Fins que no s’ajuntava una quantitat de persones suficient (una massa crítica) no era possible creuar. La teoria de la massa crítica és molt coneguda en ambients alternatius i aplicat per primera vegada a Catalunya per a reclamar l’ús de la bicicleta a les ciutats i per lluitar contra l’automobilització (i les seves conseqüències negatives) de les ciutats.
La teoria de la Critical Mass, o l’estratègia dels búfals per recuperar al seu petit atacat pels lleons, és una magnífica idea per aplicar a la política i especialment en la lluita per l’assoliment de la nostra llibertat com a poble. Només quan siguem una massa crítica els que ho volguem, i els que pensem en clau independentista en tots i cadascun dels nostres afers quotidians, assolirem la llibertat col·lectiva.
