Avui fa 25 anys que va morir en Xesco Boix. En els darrers temps hi ha hagut diverses iniciatives per recordar-lo. Per recordar-lo i per reivindicar-lo. I massa poques, al meu entendre, per a que el poguem reescoltar (per quan una reedició complerta de la seva obra?). M’acabo de mirar el DVD que han editat la gent d’Enderrock i m’he entendrit força. A casa meva, quan nosaltres erem petits, escoltavem sense parar en Xesco Boix, en cassettes que els meus pares posaven al cotxe i que contribuien a fer que estiguéssim cantant i no barallant-nos, fent més alegres els viatges en família. I això que a casa meva no eren, ni som, gens “cumbes”.
