Avui hi ha hagut festa al CERN de Ginebra. La comunitat científica ha recreat el Big-Bang i els moments just posteriors al que la Ciència creu que és l’origen de l’Univers. El que ha passat avui té unes concomitàncies formals molt grans amb la recreació dels mites en societats arcaiques, radicalment diferents a la nostra. Al CERN hi ha hagut l’execució d’un ritus modern que, amb tots els ets i uts, ha permès que una comunitat, la científica (i tots els que comulguem amb ella), hagi recreat el mite a través del qual expliquem l’origen del món.

Des de fa anys que en la nostra civilització preval, sense fissures (excepte en alguns sectors catòlics ultraconservadors), un mite fundacional que ens explica l’origen de l’Univers: es tracta de l’arxiconeguda història del Big-Bang. Molt resumidament, aquest mite modern diu que en un principi no hi havia res, però que de sobte una gran explosió, anomenada Big-Bang, va generar el sistema Solar, els planetes i tota la matèria coneguda al Cosmos. Aquesta història, que hem sentit una vegada i una altra, amb el temps s’ha anat matisant i enriquint (fa uns anys es va imposar la versió que, de fet, l’Univers generat pel Big-Bang no està sempre en expansió, si no que es contrau i expandeix en fases). M’atreviria a dir que aquesta és la història mitològica amb la què comulguem la immensa majoria dels catalans. No conec ningú que la posi en dubte i quan alguna vegada, en converses amb amics, he insinuat que potser només és una història racional més, m’he trobat amb defenses aferrissades, fins i tot agressives, d’aquest mite occidental. Ara bé, el cert és que hi ha moltes cultures al món que discrepen d’aquesta versió científica sobre l’origen de l’Univers. Bé, no és que hi discrepin, sino que en tenen unes altres.

 

Un blog com aquest no és lloc per enumerar-les totes (et convido que ho facis tu mateix cercant per la Xarxa) però en general es tracta de mites, explicats en relats argumentals, que a vegades semblen contes infantils, i que passen de pares a fills.  Expliquen el què la Ciència explica amb la teoria del Big-Bang, l’origen de les coses, però amb d’altres protagonistes: déus, animals, persones… I no per no ser centífiques no són vàlides per a la comunitat que les crea. A ells els serveixen aquestes històries. De la mateixa manera que a nosaltres ens serveix creure (això si, sobre la base de demostracions científiques!) en el Big-Bang. En aquestes cultures, moltes d’aquestes històries mitològiques que expliquen l’origen de les coses i l’Univers, es reactualitzen periodicament en celebracions festives que tenen lloc una vegada a l’any i que, a través de la dansa, el teatre, les màscares, els totems i animals fantàstics i les disfresses, rememoren i recreen els fets que hi són explicats.

Conceptualment, el que avui ha passat a Ginebra és exactament això. Una reactualització del mite del Big-Bang a través de la seva recreació. El mateix que el que fan en una tribu africana quan recreen el mite que segons ells va generar el món. Però és clar, a Ginebra té lloc en la versió occidental, amb unes formes diferents que les africanes -que a nosaltres no ens semblen tant vistoses- però que a ulls d’un altre segur que ho són. A Ginebra els oficiants del ritus són tots dins una mateixa sala, asseguts davant unes pantalles de televisió i ordinadors, treballant. La comunitat sencera s’ha reunit davant aquestes pantalles per assistir a la recreació. S’han estat preparant molts mesos per a aquest moment. Tots junts miren unes pantalles de plasma on comença l’escenificació del relat. Un conjunt d’animacions simulen que s’està fent colisionar protons a la velocitat de la llum i que es produeix una gran explosió. (Bé, de fet, allò realment passa uns metres més enllà, dins el sincrotó o accelerador de partícules). És l’explicació d’una història fictícia, però tothom es creu aquest relat talment com els nens que escolten uns vells en un poblat africà explicant l’origen del món. I quan el món s’ha creat, el Big-Bang, salten d’alegria: aplaudiments, crits i abraçades entre científics. I no només això, si no que l’acte es retransmet per televisió i s’ofereix a totes les agències com a notícia. Cal reafirmar els mites fundacionals de tant en tant, no fos cas que la gent comencés a perdre la seva fe en la Ciència…

Així que avui l’Univers torna a començar… però, en canvi, a mi em sembla que tot continua igual. I és que el problema és que a Ginebra tot això s’esdevé en un pla exclusivament circumscrit a l’àmbit racional: exactament igual que en l’explicació del mite africà en un poblat isolat al bell mig de la sabana. Tant uns com altres són presoners de la raó, tot allò són fantasmes de la racionalitat. Tots sabem, en el fons, que el món es crea en cada instant.