Ja fa molts anys que defenso, en articles però també en intervencions en jornades i xerrades, que és indignant que la televisió pública no presti més atenció a la cultura popular del país. I que és increíble que es prioritzi la compra (i l’emissió) de continguts foranis sobre la producció pròpia. Ara sembla que les coses estan canviant, no perquè hi hagi hagut canvis en l’organigrama de la Corporació (ni molt menys), si no perquè, senzillament, els temps (i les consciències!) reclamen aquest nou camí.

Fa molts anys que defenso que la cultura popular catalana i les festes en particular reben un tracte discriminatori a la televisió pública catalunyesa (menys al País Valencià i les Illes, però també…). Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una anomalia que algú algun dia hauria d’estudiar. Tots els països normals del món reflecteixen en la seva programació la cultura del país: en els telenotícies, en les sèries, en les pel·lícules…. Potser precisament perquè encara no som un país normal això encara no passa… però bé.

Una vegada, fa molts anys, en un fòrum de debat sobre la festa a Granollers (si no recordo malament) vaig demanar a un responsable de la programació de TV3 que com era que, en les sèries de producció pròpia (tipus El Cor de la Ciutat) cap dels protagonistes ballava sardanes (o jotes), era diable (o casteller), membre d’una associació cultural (o partit polític) o mai s’hi celebraven les festes populars i tradicionals del país (les revetlles de Sant Joan o el Nadal…). També li vaig demanar que quin era el model de comunitat que es volia transmetre i com era que aquest era tant distant al prototip real. La seva resposta va ser: “fer això és massa car”. Evidentment, aquesta resposta n’amagava una altre, que més o menys podria ser: “és que tenim tant d’autoodi que no ens atrevim” o alguna cosa pitjor…. Aquestes preguntes les he tornat a formular diverses vegades, en diferents indrets i xerrades.

En d’altres ocasions he repetit fins a la sacietat que cal un programa sobre festes populars a la televisió pública. I crec que no només això serà així aviat si no que fins i tot, en un periode relativament breu, disposarem de programes específics per cada una de les manifestacions de la cultura popular catalana. I si no temps al temps. En els darrers anys hi ha hagut avanços en aquest camp, com els programes especials que es fan a l’estiu (com si les festes només tinguéssin lloc a l’estiu!!) o el Quarts de Nou, monogràfic de castells, o el Nydia, de sardanes i dansa en general. Segurament me’n deixo algun altre, però la tendència és aquesta.

Malgrat tot, encara hi ha molta feina per fer. En els telenotícies, per exemple, les festes només surten en comptades ocasions, quan hi ha algun accident o desgràcia o quan són extraordinàries. I, malgrat el que creuen molts, en cada edició, la festa, la tradició és diferent, canvia. Sempre hi ha canvis. Sempre, per mínims que siguin. I això és notícia. Com ho és que el Thuram o el futbolista de torn, s’hagi entrenat aquesta tarda a la Masia o si el Massa és Pole Position a la cursa de Itàlia. Vull dir que si això és notícia d’interès general, també ho és que, posem per cas, Reus hagi incorporat l’Ou com balla a la tradició del Corpus.

Sense anar més lluny, aquest gener em vaig trobar als Caçadors de Paraules al Forcall (on gravaven el reportatge sobre el foc i jo estava documentant la festa) i els vaig suggerir la idea de fer el programa “Caçadors de festes“. Els vaig dir que les festes són tot l’any (i no només a l’estiu) i els vaig instar a fer un programa per descobrir el país a través de paraules relacionades amb les festes: “cordà”, “galejar”, “corpus”, “mamadeta” i mil exemples més. La idea els va agradar molt i fins i tot em van donar una targeta seva perquè, van dir, en tornariem a parlar. Però de moment res de res. Anys abans , el juliol del 2004, concretament, vaig escriure a en Francesc Escribano, en aquells moments director de TV3 per tal que es fes alguna cosa al respecte: en concret, que es dediqués un programa de televisió a les festes populars i tradicionals des d’una perspectiva desacomplexada i oberta. Ell va donar el seu ok però la cosa es va aturar entre els tècnics de nivell inferior.

Avui m’han explicat que TVi, el canal internacional de la Corporació, està fent un programa de festes populars, que es dirà “Batec” o “Batecs”. Caldrà estar atents: aviam si és alguna cosa digna i ben feta, tipus “Caçador de paraules”, o bé serà una cosa tronada, una cutrada d’aquestes que fan de cara a l’estiu…